Després del parèntesi vacacional toca reprendre les rutes del dissabte i, per continuar la línia de les entrades anteriors fem ruta també per la vora de la mar, esta vegada per la serra d'Irta que res ha d'envejar als paisatges atlàntics.
La ruta podríem començar-la als apartaments Prestige fins on la pista que ve des de les Fonts està en millors condicions però preferim començar a la cala Argilaga per a acabar amb un banyet a la mar. Des d'ací pujarem pel barranc de la Parra a la torre Campanilles i baixarem per una senda que van obrir i marcar fa un parell d'anys que baixa des de la serra per la Mola. Tancarem el cercle per vora mar, que sempre és agradable.
Quan arribem a l'aparcament de la cala Argilaga no hi ha ningú i podem triar un lloc a l'ombra d'uns pins per a deixar el cotxe que segur que més tard ho agrairem.
 |
| Cala Argilaga. |
Comencem a caminar per la pista que ve des d'Alcossebre. Com és prou de matí no passa cap cotxe, només bicicletes que van fent el camí de la mar.
 |
| Camí del Pebret. |
De seguida arribem al barranc de la Parra, per on passa el
PR-CV-431 que roda per la serra des d'Alcossebre i que seguirem quasi tota la ruta. Nosaltres seguim el sender barranc amunt.
La senda que puja pel barranc de la Parra és una de les més boniques de la serra, enclotada i voltada d'un pinar que fa que no entre el sol va pujant poc a poc però constantment cap al punt més alt.
 |
| Barranc de la Parra. |
Com que anit va ploure les plantes es troben banyades i agraïm la frescor de l'aigua que ens banya les cames i fins i tot als llocs més tancats els braços i la cara.
La senda passa per la font de la Parra, seca i què sembla que només treu aigua quan plou molt. Un poc més amunt travessem el pou de la Parra, també eixut, i eixim del llit del barranc per caminar un bon tros per la vessant dreta.
Anem travessant un pinar jove però espès que poc a poc va cobrint totes les muntanyes i que, si no hi ha cap incendi important, d'ací unes desenes d'anys conformarà un pinar com el que hi va haver en altres temps quan els templers van aprofitar els pins d'Irta per a reconstruir i ampliar els seus castells de Xivert i Peníscola.
 |
| Senda vora el barranc. |
Quan el sender retorna al barranc ens trobem davant del tram més complicat de tota la pujada, amb alguns llocs on cal posar les mans per salvar els salts que fa el barranc. Per sort ja estem quasi al final de la llarga pujada que ens portarà des de la mar a més de cinc-cents metres d'altura, però encara ens queda un tram de forta pendent per damunt del pinar que envolta el barranc que enllaça amb la senda que discorre per la part més alta de la serra.
 |
| Tram final del barranc. |
Per ací ja vam passar fa quasi un any fent la
volta a la Vall d'Estopet i ara recorrem el mateix camí cap a la torre Campanilles.
 |
| La mar des de la carena de la serra. |
Anem seguint la carena de la serra i per la dreta ens queda la Vall d'Estopen, que corre cap al sud entre els dos braços que deixa la serra a partir del coll de la Palma. Pugem cap a la Torre Campanilles, de la qual no en resta res. Aprofitant però les magnífiques vistes hi ha un
vèrtex geodèsic, el primer dels tres que passarem al llarg de la ruta completant així la
triangulació de la serra.
 |
| Torre Campanilles. |
Fem la foto de rigor al vèrtex i continuem cap a la muntanya de la Mina (on va haver una mina de ferro) mentre deixem a la dreta els barrancs que baixen cap a la vall d'Estopet, i a l'esquerra els qui aboquen directament a la mar.
 |
| Senda dels cims. |
Anem a bon pas doncs encara ens queda prou de camí i passem un tossalet afectat en part per un incendi que ha cremat el pinaret que mira a la mar abans de baixar a lo Pla de Lagar. Ací va ser on l'any passat vam haver de continuar recte quan buscàvem una senda (no molt clara) que per la vora e la basseta d'Ebrí baixa a buscar el barranc de la Carrera doncs estaven fent una batuda i no ens van recomanar passar-hi.
 |
| Arribant a lo Pla de Lagar. |
Hui però no hi ha caçador i els senglars i nosaltres anem més tranquils. Travessem el pinar que cobreix el pla i eixim a una pista que continuem recte. Uns metres més avant deixem a la dreta el camí que baixa a la vall d'Estopet pel barranc de la Carrera seguint la carrerassa del Clot del Diumenge. Nosaltres la seguirem en direcció contrària cap a la mar, però no per ací sinó buscant la senda que han obert seguint-la i que ens fa fer més volta que si anàrem al recte travessant el llom de la muntanya, de tota manera hem vingut en pantaló curt i no portàvem idea d'arrapar-nos amb el coscoll i l'argelaga que alternen amb el pinar.
 |
| Desviament al barranc de la Carrera. |
Seguim doncs la pista per l'ample llom de la serra enllaçant lo Pla de Lagar amb lo Pla d'Ebrí.
Arribem així a una bifurcació de pistes. Un cartell ens indica que hem de seguir per l'esquerra si volem baixar pel Clot del Diumenge, però com que estem molt aprop ens acostem a la Torre d'Ebrí que està tan sols a uns metres.
Pugem a la torre per la vora d'unes antenes de comunicacions i, abans d'arribar trobem sense buscar-lo un altre
vèrtex geodèsic, un que no tenim així que cal fer-se la foto de rigor i després ens acostem a vore l'antiga torre d'Ebrí.
 |
| Vèrtex i torre Ebrí. |
La torre d'Ebrí és una de les moltes torres de vigilància costanera bastides al llarg del segle XVI per a defensar la costa i avisar de l'arribada dels pirates algerians i turcs, torres que van estar en ús fins ben entrat el segle XVIII quan l'amenaça va anar minvant fins que va desaparèixer totalment al segle XIX. Herència d'esta època convulsa quan les costes valencianes van quedar despoblades són la fortificada ermita de Santa Llúcia i la Torre de Badum, que es poden vore des de dalt la torre d'Ebrí, així com també es veuen els castells de Xivert i Peníscola, i fins i tot la torre del Rei d'Orpesa.
Entrem a la torre per un forat obert a la base i pugem per unes grapes que hi ha a la paret fins al capdamunt des d'on les vistes expliquen per si soles el perquè està ací la torre.
 |
| Interior de la torre. |
Després d'estar disfrutant de les vistes sobre la mar i les serres de l'interior baixem per la precària escala i retornem al trencall de camins per seguir cap a l'assegador del Domenge.
 |
| Vistes des del dalt la torre Ebrí. |
Este tram també està abalisat com a PR, de fet com una variant del PR-CV-431 que l'acurta i és que quasi tota la ruta la fem seguint el PR.
Continuem per una ampla pista que travessa el Pla d'Ebrí fins que al trobar l'assegador del Clot del Diumenge el seguirem de baixada.
 |
| Pista a la Mola. |
La pista acaba dalt la Mola i ací continuem per la dreta en una baixada sense senda massa clara però molt ben enfitada i on no hi ha cap perill de perdre's.
Encarem a la Mola que queda sota nostre i la deixem a la dreta mentre baixem per les vessants pedregoses que queden dalt del Racó de les Engerres i que formen una espècie de crestall rocallós que baixa cap al Pla de Roda.
 |
| Baixant de la Mola. |
El terreny calar trencallós fa que no puga créixer bé el pinar, però tampoc deixa créixer les argelagues i el coscoll de manera que no cal patir massa per les punxades, només per posar bé els peus.
 |
| Cap al Pla de Roda. |
Arribem finalment a un ametlar al peu de les muntanyes i el travessem arribant al Pla de Roda.
Passem per la Casa dels Protestants, amb una capella, que és una
hospederia depenent de l'església anglicana.
Davant mateix de la casa passa la pista que va d'Alcossebre a Peníscola passant per la cala Argilaga. Nosaltres però continuem per l'assegador que ara és un ample camí que baixa fins als apartaments Prestige, l'única construcció d'esta part de la serra.
 |
| Pista al Prestige. |
Ací mateix passa el PR-CV-431 que ve des de les Fonts vorejant la costa i seguint l'assegador real de la Marina, que discorre sempre per vora mar. També trobem algunes senyals de GR corresponents a la continuació del
GR-92 cap al sud tot i què no es tracta encara d'un sender homologat.
Nosaltres seguim les traces de GR per la vora de la mar, i quan dubtem continuem pel costat de l'aigua.
 |
| Sender de vora mar. |
Passem per la caleta que forma la desembocadura del barranc de la Parra i, un poc més avant per l'amagada cala Cubanita (li deu el nom a la Villa la Cubanita, que hi ha darrere) abans d'arribar al darrer
vèrtex geodèsic del dia, el de la Cala Argilaga, completant així la triangulació del barranc de la Parra.
 |
| Vèrtex de la cala Argilaga. |
Ja només ens queden uns metres per arribar a la Cala Argilaga on hem començat la ruta i on acabem.
 |
| Cala Argilaga. |
Però abans d'anar-nos-en entrem a la mar a refrescar-nos, tot i les pedres que hi ha a la cala que poden fer-nos fer un mal pas.
 |
| Bany final. |
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen traçat:
volta a la vall d'Estopet
de Santa Madalena de Polpís a Alcossebre
alcossebre - campanilles - barranc de la parra
apts prestige - cala pebret - torre badum
Més informació:
Hola Xavi, una buena ruta por la Sierra de Irta y nada menos que con tres vértices. Eso es muy goloso para mí, jaja. En nada me veo haciéndola, antes de que venga el frío.
ResponEliminaSaludos.
Hauràs de fer-la de seguida si vols aprofitar i banyar-te a la mar, un altre dels al·licients d'Irta.
EliminaEncara que sempre pots deixar el vértice Argilaga per a quan li toque, supose que deu ser dels últims de la teua llista perquè només està a 1 o 2 metres sobre la mar.
Com pots vore vas encomanant la passió pels vèrtex, ara cada vegada que hi ha algun a tir ... a per ell! L'altre dia en va caure un altre.
Salut i molta muntanya.