dijous, 14 d’agost de 2014

ILE GRANDE

L'Ile Grande o Enez Veur en bretó és l'illa més gran de la costa de Granit Rosa. I és una illa per ben poc doncs un pont salva el centenar de metres que la separen de la terra ferma quan puja la mar. Mentrimentres es pot arribar a ella caminant sense cap problema.
El GR-34 fa la volta per tot el contorn de l'illa al llarg d'una desena de quilòmetres de manera que es pot fer un agradable passeig al voltant.
Com que la ruta és circular es pot començar (o acabar) en qualsevol lloc. Nosaltres ho vam fer des del pàrquing de Puz ar Moal que es troba vora les maresmes que es formen allà on només arriba l'aigua a marea alta.
Maresmes
Comencem la ruta deixant enrere les maresmes i seguim cap a ponent. De l'altra banda de l'aigua es troba la península de Landrellec, on ja vam passejar ahir, tot i que ara podríem passar a peu doncs la marea s'ha retirat i deixa platges de sorra blanca i camps de blocs de granit rosa escampats entre nosaltres i Landrellec, a més de l'illa Aval que s'està al mig.
Marea baixa.
Aprofitem este fet per a caminar per l'arena en conte de fer-ho pel sender, tot i que no ens allunyem massa del camí.
Ile Aval a marea baixa.
Els xiquets aprofiten per fer el que els francesos anomenen Peche a Pied encara que no es tracta de pescar sinó de marisquejar aprofitant la marea baixa per agafar petxines, musclos, clotxines i demés mariscs que s'estan entre les roques, activitat permesa amb limitacions.
Peche a pied.
Quan ja duem una bona estona caminada retornem al sender costaner, que voreja l'illa en la seua totalitat i que ens acosta a Porz Gelen, el principal port esportiu de l'illa, protegit per la barrera d'esculls que s'alça davant seu.
Pors Gelen.
El camí travessa el port, ple de barquetes i velerets, i continua per la banda nord de l'illa, coberta per una landa baixa i herbassars que s'estenen cap a l'interior. La costa està formada per platges de grans còdols blancs arredonits que contrasten amb el verd de l'herba i el blau de la mar.
Costa entre Porz Gelen i Porz Gwen.
Ens desviem seguint un caminoi entre la Landa que puja a un amuntegament de penyes arredonides. Es tracta de Run al Lannou, el punt culminant de l'illa i des d'on podem gaudire de bones vistes de quasi tota l'illa i voltants.
Plage de Lion des de Run al Lannou.
Després de gaudir de les vistes que s'estenen amunt i avall al llarg de les costes retallades, illes i badies, retornem al camí i continuem ruta cap a l'antiga cantera de granit de Brinterc'h on hi ha una estàtua en homenatge als treballadors del granit, i és que a l'Ile Grande durant més de cent anys la major part de la població va viure de l'explotació de les canteres de granit de vora mar, granit que es carregava i transportava directament per mar.
Arribant a Brinterc'h
Continuem camí cap a Porz Gwen, xicoteta badia que té una platja de fina arena, almenys quan la marea està alta. Ara no és el cas i l'aigua està prou lluny.
Platja  de Pors Gwen.
Continuem travessant les landes que s'estenen per la part nord de l'illa. Les cases queden al centre i sud, a l'abric dels vents freds i humits del nord i de ponent.
Travessant la Landa.
Arribem a la punta de Toul tar Staon, que s'endinsa a la mar. Ens acostem en este promontori petri i descobert de vegetació per tornar enrere sobre els nostres passos a reprendre la volta a l'illa.
Pointe de Toul tar Staon.
Un poc més avant trobem la LPO de Sept Iles, el centre d'interpretació i de cura de la fauna salvatge de la reserva natural de les set illes que es troben davant la costa de Granit Rosa.
Aprofitem per a visitar el centre i per observar de prop alguns dels ocells marins que s'hi curen sota un gran envelat a la vora mateix.
Station ornitologique.
Just davant es troba el Kastel Erek, una antiga pedrera de granit que s'ha menjat bona part del cap que apunta cap a l'île Aganton.
Port St Saveur.
Estem tentats d'acostar-nos a l'illa d'Aganton, però la marea està pujant i desestimem la idea, i fem bé perquè al cap de poc l'aigua puja i ocupa el braç de terra que fins feia uns moments unia les dos illes.
Continuem cap al port de Saint Saveur, situat a l'extrem sud de l'illa, i on encara es troben alguns vaixells pesquers entre moltes embarcacions deportives i de plaer.
Maresmes de Rulosquet.
Doblada la punta de St Saveur voregem les maresmes que resten al voltant de l'illa de Rulosquet, i que separen l'île Grande de terra ferma. Ací la marea costa d'entrar i també d'eixir i la poca profunditat i l'aigua queta crea un ambient diferent del que trobem a la banda que mira a mar obert. Una sèrie de bassots s'intercalen amb terres més altes ocupades per plantes halòfiles capaces de suportar l'elevada salinitat.
Travessant les maresmes.
Travessem el pont que uneix l'illa a terra i el sender continua per un carrer fins el pàrquing des d'on hem començat. Per fer el camí més curt decidim seguir una senda que travessa els aiguamolls tot i que ben pronte trobem que no és una gran idea doncs ací l'arena banyada es converteix en un fang apegalós que s'enganxa al calcer. De totes maneres només és un tros i de seguida acabem la volta a l'île Grande que, fet i fet, tampoc és tan gran.

Ací està el track:


Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada